12.11.11

Anna Rossell Ibern (catalán-español)

Aprèn humilitat del gra 
de sorra, fes-te buit, si de corba
suau i porós epiteli que acaroni.
Fes dels teus límits el ventre
acollidor de l’estranger,
aquell no-res immens on qualsevol
Ulisses hi trobi un aixopluc.

I casa seva.

*

Sé humilde como un grano
de arena, hazte vacío, seno de curva
suave y poroso epitelio que acaricie.
Haz de tus límites el vientre
acogedor del extranjero,
aquella nada inmensa donde cualquier
Ulises encuentre su refugio.

Y una casa.





*


Fecunda la paraula per l’esquerda,
per la ferida oberta el fèrtil buit,
humit i ombrívol, acollirà la llavor molt més preciosa
dels sentits.

Deixa lliscar els sentits per les escletxes, i detura’t 
quan l’oïda escolti el silenci,
esdevingut paraula.


Fecunda la palabra por la grieta,
por la herida abierta el fértil vacío,
húmedo y sombrío, acogerá la semilla mucho más preciosa
de los sentidos.

Que los sentidos fluyan por la hendidura, y detente
cuando el oído escuche el silencio,
devenido palabra.